| |
 |
MP3 Klingeltöne für Dein Handy
|
|
Interpret:
Recoil
|
| Vertigen
|
Aquell mat%ED em vaig llevar, no recordo on ni tan sols el temps que fa, i tot havia canviat. Per%F2 jo no ho sabia, encara, i m%E9s mhagu%E9s valgut no saber-ho mai. El meu m%F3n era petit, per%F2 suficient, abans. Deix%E0 de ser-ho. La meva vida, un cel particular, nul.la incertesa, dol%E7a soledat; m%E9s tard, cau soterrat, previsibilitat male%EFda, asfixiant a%EFllament. Mai res no mhavia fet tanta falta. Ni la sang que per les venes em corre no necessitava amb la mateixa urg%E8ncia. Mentre el dolor creixia, de sobte, aquell soroll estrepit%F3s, insuportable. Cridant, plorant, vaig c%F3rrer. Era incapa%E7 de sentir els meus crits, de segur esgarrifosos. De sobte, labisme sobr%ED sota els meus peus. Morir, volia. Recuperar el meu cau, la meva estimada soledat, els meus llimbs, la meva preuada illa. I vaig caure. Queia, sentint-me cada vegada m%E9s prop daquell horror, del meu propi dolor, del m%E9s terror%EDfic despertar dels meus sentits, tot just acabat de descobrir. Ja no recordo quan va ser que vaig despertar aquell fat%EDdic mat%ED, aleshores salvador. No recordo quan fa que estic caient, que caic, veient la fi m%E9s propera cada vegada per%F2 amb la incertesa de si mai arribar%E0. Ara el dolor sembla no tenir l%EDmits. El dolor i la por s%F3n tot el que sento. Tinc por de caure per sempre.
|
Eingetragen |
30.Aug.2001 16:08:13 |
Letzer Aufruf |
22.Dec.2004 18:12:21 |
Besucher |
182 |
|
|
|
|
